Perquè molts aquests dies no són amb nosaltres, i el pitjor és no saber quan tornaran.
dilluns, 15 d’octubre del 2007
NOSTÀLGIA
Sí minyons! Aquest cap de setmana ha tingut del millor i del pitjor, i ens ha quedat a tots un regust amarg. Oi que sí? No sóc l'únic que aquests dies està tovet, ens haurem de refugiar una mica en el treball (que bona falta ens fa a alguns) i en els amics que tenim per aquí.
Perquè molts aquests dies no són amb nosaltres, i el pitjor és no saber quan tornaran.
Perquè molts aquests dies no són amb nosaltres, i el pitjor és no saber quan tornaran.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
va, ànims!
q aquí tens m´s gent del q et penses!
hola hola
què tal? suposo que amb feineta... vau guanyar el partit?
i m'agrada molt la foto!
el comentari enginyós està a l'altre post, el següent, vull dir!
Epa!!!!!
sento haver tardat tant, pero es q ara curro, i molt, de jardiner!!!
El teu blog m'arribat,quina foto mes guapa,jeje.. Bueno xavalote, tu no et preucupis q al febrer marc estic aqui donant la tabarra, i ens ens nirem por ahi, i mancillarem els nostres fetges d'allo mes! una abracada enorme.
Ah!!! Jo t'animo a q t'escapis un temps, pot ser no sis mesos, pero dos o tres si vols, anu-nos-en un anyet fora tu i l'Anna, son aqlles coses q surtin be o malament, mai t'en arrepenteixes si ho fas, en canci si no marxes et tiraras dels pels un dia o altre. Encara q... Q merda se jo, si estic vivint amb una parella de 60 anys, jejeje
Adeu, quidat mamoncete.
I... ja saps q testimoooo
Publica un comentari a l'entrada