Bueno, aquí estem un dia més!
Avui us vinc a parlar d'un dels escriptors que més m'ha sorprès últimament, en Chuck! És famós sobretot per ser l'autor de El club de la lucha, però us aseguro que té novel·les que també valen moltíssim la pena. Jo de moment només he llegit Nana i Fantasmas.
El primer tracta sobre una "lullaby" que mata a tot aquell que l'escolta, impactant. Molt ben escrit, amb una senzillesa terrible, narra la història d'un home que no pot deixar de matar per culpa de la cançó i la seva recerca de la veritat.
El segon és una mica més paranoia. Un ancià (o no...) reuneix a un grup d'escriptors per a que escriguin la seva obra mestra, en un ambient aïllat del "mundanal ruido"; una espècie de retir per a escriptors. Les ganes d'aquests de passar a la història, d'escriure la SEVA PRÒPIA història de desastre, de tortura i d'horror farà la resta.
I si voleu un detallet de la seva vida personal (i a veure si aquí aprens alguna cosa nova, sonoeterno) us comentaré que el seu pare i la nòvia d'aquest van ser assassinats, disparats per l'ex-nòvio gelós d'ella. El bo de'n Chuck va aconseguir en el judici que condemnessin a l'assassí del seu pare a pena de mort. Ojo por ojo. Això el va inspirar una mica per crear la novel·la que us he comentat abans, Nana.
Res més per avui!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
aaaaaaawwww :3
ostres, m'anomenes en dos puestos diferents! quina ilu XD
i si que he apres algo ^^ de fet, pensava quin llibre llegir-me ara.
"El club de lucha" me'l vaig llegir de joveneta (xD) pero els altres dos no. Aixi que imagina! m'has regalat el per que d'un llibre i dues lectures.
Priceless ;)
OOooo, merda!!! Jo vull legir aqst de "Nana", semble molt divertit. jejeje!!!
A veure si quan torno m'el deixes, o... envia'm-el...
Apa!!! Animal!! jeje, nus veiem pel cyberespai
hola!
a mi em va agradar molt nana
i també error humano
-tot i que em falten unes quantes historietes...-
el club de la lucha -o millor the fight club- encara no
tot i que la peli sí
gran home!
ui! piquen el timbre... qui deu ser?
Publica un comentari a l'entrada