American Pie

Tot just ara me n'estic adonant del americanisme xungo d'aquesta foto. Però mira, no hi puc fer res. M'he baixat un cd de "grandes éxitos del rock" i una de les que més m'agrada és aquesta: American Pie, de Don Mclean. Un clàssic. I m'agrada perquè sona bé, perquè s'entén bastant bé (i per tant puc seguir la lletra, que s'agraeix) i perquè he descobert que és la mar de llarga, 8 minuts i mig, i que diu moltes coses.


A long, long time ago...
I can still remember
How that music used to make me smile.
And I knew if I had my chance
That I could make those people dance
And, maybe, they’d be happy for a while.

Però tot i escoltant la lletra, no pillava massa QUÈ hi havia amagat allà. Solució, fàcil: google? Es veu que la cançó està plena de símbols, i que explican una mica la seva vida i la història de la música als Estats Units. Tenen gràcia algunes coses que es creu que diu. Exemples:

But february made me shiver
With every paper I’d deliver.
Bad news on the doorstep;
I couldn’t take one more step.

I can’t remember if I cried
When I read about his widowed bride,
But something touched me deep inside
The day the music died.

Es veu que el tio treballava de repartidor de diaris, de paperboy. Pel febrer de vésasaberquiaay es veu que es van matar en un vol privat tres dels grans ídols de'n Don: BUDDY HOLLY, Ritchie Valens i Big Booper. Mala sort.



Now for ten years we’ve been on our own
And moss grows fat on a rollin’ stone,
But that’s not how it used to be.
When the jester sang for the king and queen,
In a coat he borrowed from james dean
And a voice that came from you and me,

Oh, and while the king was looking down,
The jester stole his thorny crown.
The courtroom was adjourned;
No verdict was returned.
And while lennon read a book of marx,
The quartet practiced in the park,
And we sang dirges in the dark
The day the music died.

Deu anys van passar des que Holly va morir i Mclean va escriure la cançó. Lògicament, va rebre influències noves. El jester és Bob Dylan, el rei... Elvis, don't you agree?

Hi ha moltíssimes referències a títols de cançons, no m'extendré en això, però és realment curiós comprovar que poques frases hi són perquè sí.

And in the streets: the children screamed,
The lovers cried, and the poets dreamed.
But not a word was spoken;
The church bells all were broken.
And the three men I admire most:
The father, son, and the holy ghost,
They caught the last train for the coast
The day the music died.



I started singin’,
"bye-bye, miss american pie."
Drove my chevy to the levee,
But the levee was dry.
Them good old boys were drinkin’ whiskey and rye
And singin’, "this’ll be the day that I die.
"this’ll be the day that I die."


Don Mclean: "The fact that people were drawn into the song as a result of symbols I chose to use was the reason I chose to use those symbols in the first place"