Oda
Subxénero da lírica consistente nunha composición que se caracteriza por, con linguaxe elevada, festiva, solemne e cun ton exaltado e emocionado, o poeta desenvolver, incluso dramatizar, sobre un tema. A miúdo dedícase a persoas, a cidades e paisaxes, para salienta-las súas excelencias; con frecuencia preséntase en forma de reflexión contemplativa en torno a situacións existenciais.
El carrer
s'emplena de xíndries,
migdia,
tardor,
sa llum
es parteix en dos meitats
de xíndria,
et tem i et volg*,
menjar.
Habem de, per desgràcia
assassinar-la:
s'enfonsa
es ganivet
en sa viva polpa,
es una groga víscera,
una lluna fresca
profunda,
inesgotable.
* Conjugació inventadíssima del verb "voler" i, a més, acrònim de Vocabulario ortográfico da lingua galega.
6 comentaris:
Síndria: Fruit comestible de la sindriera, gros, normalment globós, de corfa dura, verda i llisa, de vegades jaspiada, polpa vermella o rosada, més rarament blanca, sucosa, amb nombroses llavors típicament negres.
DIEC2 dixit.
tu tas mal de la xindria nen!
convidat quedes! (quan la tingui!)
i be, es cer això que dius dels plans, per això no m'agrada mai fer-ne masses, perquè els idealitzes i les coses no surten MAI com s'ha previst (poden ser millors o pitjors)
i lo d'herois... doncs a mi, de moment, m'esta agradant bastant! ara m'he de posar amb els que queden, fins al 10, a veure que tal...
en fi noi, vagibe! :D
i pobra sindria...
http://www.filmaffinity.com/es/film769320.html
No se si t'agradarà o que.....
:s
Oda a la xindria?? M'has deixat descolocada! A què ve això?? Si ara és temps de taronges i mandarines! xD
Coses secretes coses secretes... BUUUUU! xD
Publica un comentari a l'entrada