dilluns, 19 de novembre del 2007

Pushing Daisies

Menys mal que he fet el cafè amb molta gent i molt maca tota, que sinó no aguanto el matí. I després, les classes més merdes del màster... han de ser dilluns? I el que més mal fa és que a les 22:30 (!!!) tinc partit de bàsquet, no sabeu la mandra que em fa.

I després de plànyer-me, us parlaré d'una sèrie que NO estic seguint massa, només he vist els dos primers episodis, però està força bé. És curiosa, si més no. Tracta d'un paio que pot ressucitar les coses quan les toca. Però hi ha un parell de normes:

- Si torna a tocar el que ha ressucitat, ell/ella/això mor altre cop, per sempre.

- Si en un minut no torna a tocar a la persona/animal/cosa, algú altre mor. La mort sempre s'endú algú, amb això és difícil enganyar-la!


Això tan simple crea unes quantes situacions divertides, dóna bastant joc. El problema que li veig és que la sèrie és massa surrealista. MASSA.

Per altra banda, la realització és original (si semblar-se moltíssima a Amelie és original...), amb veu en off i tal, i la presentació em sembla molt gran.

Volia pujar el primer episodi aquí, però no em deixa. Potser ocupa massa... Us deixo, per això, el link d'un tros de la intro.

PUNXA AQUÍ!!!

(quina merda que no hi possin més tros... si us interessa ja us ho passaré!)

6 comentaris:

Andrea Valverde ha dit...

A mi també me n'han parlat força bé, tot i que no crec que m'hi acabi enganxant...entre Heroes, Anatomia de Grey, Dexter (que suposo que tornarà en breu...)abuf....i sort que mai me atrevit amb Lost que sino també seria fan...
:$

pd. no sabia que també tenies blog! si no et fa res, en breu t'agregarem com a blog amic del Mai a la vida ^^

sälutacions cordials

Anònim ha dit...

ufff, sona be!
pero com diu la noia de dalt, entre herois, house, i porca miseria ja m'estresso... i això que he deixat de banda series com prison break i entre fantasmas...!

en fi, això!

PD: si, enamorada de la vida en general, soc bastant feliç! (fins que em foti la patacada, però que li farem, m'aixeco i ja esta!)
PDII: històries llargues? doncs si tens la ocasió de acostar-te per berlin, fes-ho, no te desperdici

mOntse ha dit...

Com diuen les altres dues persones...En veig tantes ja de series... Encara que té bona pinta sí, i al llegir que té un estil semblant a Amelie ja em fa ganes!! :P

amay ha dit...

una altra? ja està bé eh... jeje
és broma

buf
estic morta
em fan mal els braços
els dits
la panxa
el cap
i el dit petit del peu

però molt bé tot!

Anònim ha dit...

no miro lost per por d'enganxar-me, la veritat!

a.m. ha dit...

m'he enganxat a pushing daisies, es tan maca..... ^^