El dimarts, després d'anglès, em vaig quedar amb tres més de la classe a veure una sessió de contes. Una xerradeta en anglès del que en diríem un storyteller. Va ser bastant divertit, s'ha de reconèixer que el paio ho feia prou bé. Vaig riure molt, i alguns contes eren molt bons.
El cas és que avui, a la classe d'angles (9 am, dolor), hem estat parlant sobre això. I a la professora se li ha acudit que podríem fer grups de 5 o 6, i que el que havia estat a la representació expliqués el seu conte preferit. Apunt: sóc MOLT vergonyós, i in english encara més. Ho intento? Doncs no! Que tardaria molt i estaria massa pendent de fer-ho bé!
Si vols seguir llegint, passa al següent paràgraf. Si no t'interessa el conte, que està molt mal explicat (ja t'aviso, per resumir), passa directament als ocmentaris i firma MACO.
El conte tractava d'un home que sent que no té gens de sort, i un dia decideix sortir a buscar a Déu per preguntar-li on és la seva sort. Durant el camí es troba a tres personatges:
- Un llop, prim i dèbil, que li diu que si veu a Déu li pregunti, de passada, què pot fer per remediar l'estar tan dèbil.
- Un arbre molt gran, malalt i sense fulles, que també li demana que si veu a Déu li pregunti pel seu problema.
- Una dona, guapíssima, mig despullada, que li diu que està molt trista i sola, i també li demana el mateix.
Al final, el nostre protagonista troba a Déu. I quan li pregunta que on és la seva sort, Déu li diu (molt sàbiament, opino) que la seva sort l'està esperant, que està per tot arreu, i que només ha d'obrir bé els ulls per reconèixer-la. Abans de marxar, de pas, li pregunta què poden fer els altres tres.
Així que tot marxant, es troba a la noia (a tots els explica el que els ha dit Déu), i li diu: "Déu m'ha dit que per no estar trista i sola t'has de buscar un amant", i quan la noia li diu si vol ser ell, contesta que no, perquè té pressa i ha de seguir buscant la seva sort.
Amb l'arbre passa tres quarts el mateix, i resulta que l'arbre està mig mort perquè té un tresor enterrat sóta les seves arrels. Li suplica que, siusplau, desenterri el tresor, però el paio contesta que no pot, perquè ha de seguir buscant la seva sort.
I al final, quan es troba el llop, li diu que Déu li ha dit que per no estar prim i dèbil s'ha de menjar al primer estúpid que passi per davant seu. And so did him.
Si has llegit fins al final: enhorabona!
El cas és que avui, a la classe d'angles (9 am, dolor), hem estat parlant sobre això. I a la professora se li ha acudit que podríem fer grups de 5 o 6, i que el que havia estat a la representació expliqués el seu conte preferit. Apunt: sóc MOLT vergonyós, i in english encara més. Ho intento? Doncs no! Que tardaria molt i estaria massa pendent de fer-ho bé!
Si vols seguir llegint, passa al següent paràgraf. Si no t'interessa el conte, que està molt mal explicat (ja t'aviso, per resumir), passa directament als ocmentaris i firma MACO.
El conte tractava d'un home que sent que no té gens de sort, i un dia decideix sortir a buscar a Déu per preguntar-li on és la seva sort. Durant el camí es troba a tres personatges:
- Un llop, prim i dèbil, que li diu que si veu a Déu li pregunti, de passada, què pot fer per remediar l'estar tan dèbil.
- Un arbre molt gran, malalt i sense fulles, que també li demana que si veu a Déu li pregunti pel seu problema.
- Una dona, guapíssima, mig despullada, que li diu que està molt trista i sola, i també li demana el mateix.
Al final, el nostre protagonista troba a Déu. I quan li pregunta que on és la seva sort, Déu li diu (molt sàbiament, opino) que la seva sort l'està esperant, que està per tot arreu, i que només ha d'obrir bé els ulls per reconèixer-la. Abans de marxar, de pas, li pregunta què poden fer els altres tres.
Així que tot marxant, es troba a la noia (a tots els explica el que els ha dit Déu), i li diu: "Déu m'ha dit que per no estar trista i sola t'has de buscar un amant", i quan la noia li diu si vol ser ell, contesta que no, perquè té pressa i ha de seguir buscant la seva sort.
Amb l'arbre passa tres quarts el mateix, i resulta que l'arbre està mig mort perquè té un tresor enterrat sóta les seves arrels. Li suplica que, siusplau, desenterri el tresor, però el paio contesta que no pot, perquè ha de seguir buscant la seva sort.
I al final, quan es troba el llop, li diu que Déu li ha dit que per no estar prim i dèbil s'ha de menjar al primer estúpid que passi per davant seu. And so did him.
Si has llegit fins al final: enhorabona!
7 comentaris:
oh!
quin conte!
quin final!
quina moraleja!
me l'he llegit q ja és molt
pesao!
:
gràcies! (ho he llegit tot!)
buf, quin conte més maco! m'agrada m'agrada!
i això de a les 9 am (dolor)?
que jo demà he d'anar mitja hora abans a classe per fer un exàmen de filosofia (osigui, una hora abans que tu a angles), no et queixis tant!
la cançó del cafe m'ha fet molta gracia! ajajajj!
encara que jo el continuo odiant, és una cosa inexplicable però ves, va com va!
potser de petita tambe la cantava i em va calar fondo, encara que no em sona massa.
i lo del test... la veritat és que el vaig fer per no haver de posar-me a estudiar, tot s'hi val a l'hora de perdre temps, no?
en fi.
crec que al final em quedaré a casa, em fare unes crispetes, i em posare alguna pel·lícula (oh estimat emule) amb el meu home (llegit "joum", que d'home encara no en tinc gràcies a deu) cinema i la meva manteta, que sempre va be un pla així.
en fi, senyor storyteller, que vagi be!
(i si que és cert que el meu blog ja sembla un servei de missatgeria semi-instantania entre tu i jo... jajaja)
You did it very well!! You are a good storyteller! ;)
Un petó!
M'ha agradat molt
el conte m'ha agradat molt, però he de dir que encara m'agraden més els teus peus de foto!!! :P
has de perdre la vergonya ;)
kisses!
MACO
[era això, oi?!]
que no et passi a tu
Uooo genial! M'ha agradat moltíssim! xDDD Jo pensava que es quedaria amb la noia mig nua que demanava per un amant... S'ha de ser desgraciat! xD
En fi que hem d'obrir una mica més els ullets :P
Publica un comentari a l'entrada