FLATLAND

Imagienu que habitem un país extrany on tots som perfectament plans. Un país on només fossim capaços de veure-hi, de notar, de sentir, en dues dimensions. Alguns tindriem formes quadrades, altres serien triangulars, algun seria un cercle i altres tindrien formes més complexes. Entrariem a les nostres cases planes, sortiriem de festa a les nostres discoteques planes i... probablement no, ningú escalaria. En aquest món coneixem la dreta i l'esquerra. El davant i el darrera. Però som incapaços d'imaginar un "adalt" i "avall". Els matemàtics ens dirien:

"Tot és molt fàcil. Imagineu el dreta-esquerra. Imagineu el davant-darrera. Em seguiu? Ara imagineu una altra dimensió que forma angle recte amb les altres dues"

Evidenment, no entendríem res, i els matemàtiques marxarien ràpidament, desanimats. Ningú s'escolta als matemàtics. Els habitants d'aquest país veuríem als altres com un segment, més o menys llarg, i només podriem tenir idea de la figura més o menys maca de cadascú fent un petit passeig. No podrien veure els interiors de les coses, a no ser que un cotxe pla s'estaballés contra una paret plana i la trenqués.

Un dia, un ésser tridimensional (en forma de moniato, per exemple) arriba al nostre país. Se'l mira des d'adalt, estorat. Intenta parlar amb un de nosaltres, especialment rodonet "ei, com estas?". El desgraciat escollit mira al seu voltant, tancant dins la seva casa com està, i no veu a ningú. No només això, sinó que es pensa que està boig ("la familia sempre ha estat una mica boja").

El moniato, exasperat veient que no li fa cas, baixa cap al nostre país. I de cop, la nostra rodoneta veu com del no-res apareix un punt, que poc a poc es va aixamplant formant rodantxes cada cop més grosses. Està flipant, ha aparescut un ésser on abans no hi havia res.

El moniato, ja desesperat, li dóna un cop al nostre amic, i aquest surt disparat pels aires. Al principi, la rodona és incapaç de saber què està passant i on és; és una experiència totalment aliena a la seva percepció. Però al final se n'adona que està veient el país des d'una perspectiva diferent. Ara pot veure a dins de les habitacions, i de les "persones"! Està fent un viatge per una altra dimensió. Finalment, el nostre habitant rodó descendeix de nou al terra. Des del punt de vista dels seus companys, és com si hagués desaparegut d'una habitació tancada i després s'hagués materialitzat en un altre lloc.

Quan els diu "Em sembla que he estat ADALT", els altres li donen uns copets a l'esquena i el consolen. Al cap i a la fi, la familia sempre ha tingut visions.



Extrapolem la idea i apugem una dimensió? És possible una quarta dimensió física? Gràcies, senyor Sagan, m'he divertit molt. (basat en aquest llibre)